Totes les matèries estan respostes.
El tutor o tutora valida
Quan tothom ha respost, llegeix el pla sencer i el dona per bo amb un toc. Queda signat amb el seu nom, i el professorat del grup en rep l'avís.
Tots volem ser un centre inclusiu. GENPI ens ho posa fàcil: el pla de cada alumne es fa en equip, amb menys paperassa i més temps per fer a classe el que el pla diu.
Feta des d'un institut públic, per a l'ESO.Ja sabeu com va: el PI el redacta una sola persona, el signem tots i es queda en una carpeta. I dilluns, a classe, no ha canviat res. No és falta de ganes: és falta de temps. Trieu «Abans» o «Amb GENPI» i mireu què canvia.
El PI deixa de ser un paper d'orientació i passa a ser feina compartida de tot l'equip.
Abans de fer un pla individual, mirem què es pot canviar a l'aula per a tothom. I si cal un PI, es fa en equip. Cinc passos.
Cada pla comença pel que l'alumne sap fer bé i pel que el motiva. Després, què li costa i què l'ajuda a classe. El diagnòstic té el seu lloc, a part: serveix per proposar, no per decidir.
GENPI proposa les mesures a partir de les necessitats i en marca cinc de clau. Cada una porta un exemple de com es fa a classe. Si amb això n'hi ha prou, no cal cap paper més.
Abans del PI hi ha alumnes amb mesures en marxa i alumnes amb un suport que ja els va bé. GENPI avisa quan la norma demana un pla individual; la decisió és de l'equip.
Cal adaptar el currículum a la meva matèria? Si no cal, un toc i fet. El tutor o tutora llegeix el pla sencer i el valida. La família rep un sol full i el signa.
Un toc per alumne: ha sabut aprofitar les adaptacions? El que ha funcionat passa de curs amb ell i és el punt de partida del setembre.
Cada pla comença pels punts forts de l'alumne. Després, què li costa a classe i què l'ajuda. A cada barrera li correspon una resposta, i tot el professorat la té a la vista.
Tria una barrera i mira què l'ajuda.
No ha de llegir cap document llarg ni redactar res. Per a cada alumne dels seus grups, GENPI li pregunta una cosa: cal adaptar la meva matèria? Té tres respostes. Tria'n una i mira què passa.
Abans: un document llarg per llegir i un correu per respondre. Ara: una pregunta i un toc, amb el currículum al davant.
Punts forts: bona memòria visual, participa a classe.
La radiografia de l'aula canvia la mirada: no parla d'un alumne, parla del grup. Si a mitja classe li costa el mateix, ja no és el problema d'un alumne: és una barrera de l'aula, i es treu per a tothom.
A , el que més costa és . El punt fort del grup és .
Exemple amb tres grups inventats. La radiografia surt del que l'equip ja ha anotat als plans: no és cap prova ni cap nota, i no hi surt cap nom. S'imprimeix en un full per tenir a la taula.
Un pla funciona quan cadascú hi fa la seva part i tothom veu la dels altres. L'alumne, al mig.
Totes les matèries estan respostes.
Quan tothom ha respost, llegeix el pla sencer i el dona per bo amb un toc. Queda signat amb el seu nom, i el professorat del grup en rep l'avís.
Ja és al pla i a la fitxa de la Júlia. Qui hi entri ho trobarà a dalt de tot.
Una companya ho escriu en una línia. Queda al pla i la resta de l'equip ho troba en entrar: el que va bé en una matèria serveix a totes.
Cada docent hi veu la seva part: l'alumnat que acompanya, el que ha respost i les mesures que té en marxa. Hi tria la icona i el color, i només el veu ell o ella.
Una sola eina per a tot el recorregut d'un pla, de la primera observació a l'avaluació final.
Cada pla comença pels punts forts i els interessos de l'alumne. Tot el professorat els té a la fitxa, al costat del que li costa, del que l'ajuda i de les cinc claus per a totes les matèries.
TDAH, TEA, dislèxia, TDL, discapacitat intel·lectual, nouvingut: cada docent veu per què un alumne té suport i quin tipus de pla porta. Quan el tutor o tutora valida un pla, el professorat del grup ho sap. I si no funciona, ho diu amb un toc: «revisem-ho».
Orientació marca les matèries i cada docent hi concreta l'adaptació amb el currículum a la vista. Amb codocència, desdoblaments o grups flexibles, la matèria és de tots els docents que la fan, i n'hi ha prou que respongui un.
Una docent veu que una estratègia va bé i l'escriu en una línia. Queda al pla i la resta de l'equip la troba en entrar. També ho fa orientació, amb qualsevol alumne.
Si un docent baixa o puja el nivell d'una matèria, o en treu l'adaptació, el tutor o tutora i orientació ho troben a dalt de tot en entrar. Orientació el valida o el torna com estava: fins llavors, el PI surt com a esborrany.
Les llengües de casa, el nivell de català i les hores d'aula d'acollida, a la vista de tot el professorat. GENPI calcula fins quan compta com a nouvingut i proposa amb quins criteris de llengua començar. A la resta de matèries, la llengua no rebaixa el nivell.
L'institut, la família i l'alumne signen el mateix full: què farem a classe, què es pot fer a casa i què es proposa a l'alumne. Un PI no vol dir esforçar-se menys.
Quines matèries s'han respost, quins plans ha validat el tutor o tutora i quines famílies han signat. Per docent, per alumne i per tutoria.
Les referents de la SIEI obren cada pla des d'un botó propi: perfil funcional, objectius prioritaris de tot l'equip i hores de suport.
Quan es fa el traspàs amb les escoles, orientació hi entra l'alumnat de 6è que necessitarà suport: què sap fer bé, què li va bé a classe i si ja tenia un PI, amb etiquetes o amb les paraules de l'escola. Queda en espera, a la vista només d'orientació i direcció.
Tothom puja de curs amb el seu pla, amb un botó que es pot desfer si s'ha fet per error, i l'alumnat de 6è del traspàs entra sol a 1r. Direcció i orientació mouen alumnes de grup arrossegant-los.
El PI amb el model del Departament, les fitxes del professorat, l'acord amb la família i la valoració final surten de les mateixes dades. El full es pot retocar allà mateix.
Cada docent hi veu la seva part: quants alumnes acompanya, quines mesures té en marxa i en quins grups. Hi tria la icona i el color, i només el veu ell o ella.
GENPI s'instal·la dins el Google Workspace del centre. Cadascú hi entra amb el seu compte corporatiu i veu només el que li toca. Pel mig no hi ha cap servidor ni cap empresa.
Docent de Matemàtiques a 2n
Els permisos els aplica el servidor segons el compte que entra, no la pantalla: un docent no pot desar la matèria d'un altre encara que ho intenti.
Aquesta pàgina resumeix fonts oficials i no és assessorament jurídic. L'última paraula la té el delegat de protecció de dades.
No. No té accés al Google del centre ni en rep cap còpia.
No. Cada institut té la seva instal·lació i el seu full, i ningú de fora hi entra.
La direcció del centre, com amb la resta de documents del seu Drive. Google hi fa d'encarregat del tractament: tracta les dades per compte del centre.
No. Les propostes surten de regles i de bancs de mesures que el programa porta a dins, i per això la versió d'un sol ordinador funciona sense connexió.
No. Reben documents curts i clars, en paper o en PDF, i no han d'aprendre cap aplicació nova.
Orientació el treu de la llista de professorat i ja no hi pot entrar.
N'hi ha prou d'esborrar el full de dades i la instal·lació: no queda res enlloc més. Poder exportar abans tots els plans és un dels punts pendents de provar.
No. S'obre amb el navegador i el compte del centre.
Hi ha una versió per a un sol ordinador, que desa les dades al navegador. Serveix per provar GENPI, no per treballar en equip.
Qui va fer la instal·lació substitueix els fitxers del programa per la versió nova. El full de dades és a part i es conserva.
Res: és gratuït per als centres fins al final del curs 2027-2028.
Cada centre rep un codi per curs, que val fins al 31 d'agost. S'enganxa un sol cop a la configuració. Si caduca, GENPI queda en només lectura: tot es pot consultar i exportar, i les dades continuen sent del centre.
Ho fa una sola persona del centre, amb un compte de direcció. Són set passos guiats, pensats perquè els pugui seguir la coordinació del centre. Als ordinadors del professorat no s'hi instal·la res.
Code.gs és el servidor, Index.html és la pantalla i appsscript.json és la configuració. Arriben, amb el codi de centre, en demanar GENPI.
Entra a script.google.com amb un compte institucional de direcció, no amb el personal d'un docent, i crea un projecte nou anomenat GENPI.
Aquest compte serà el propietari del full on es desaran les dades.
Substitueix el contingut del fitxer Code.gs pel del teu Code.gs. Després afegeix un fitxer HTML nou, anomena'l Index i enganxa-hi el contingut d'Index.html.
A la configuració del projecte, activa l'opció de mostrar el fitxer de manifest (appsscript.json) i substitueix-ne el contingut pel del teu fitxer.
Al botó de desplegar, tria una implementació nova de tipus aplicació web. Google et donarà una adreça.
Dues opcions són clau: que s'executi com a tu i que hi tinguin accés només els usuaris del domini del centre.
Obre l'adreça i accepta els permisos. Enganxa el codi de centre a la configuració i carrega de seguida la plantilla amb el professorat i els grups.
Fins que no es desa, qualsevol compte del domini que hi entri actua de gestor.
Fes entrar dos o tres companys amb el seu compte i comproveu que cadascú veu el que li toca, i que es pot imprimir i baixar documents.
Res de dades reals fins que hi hagi el vistiplau de direcció i la resposta del delegat.
Els noms dels botons de Google poden canviar una mica segons l'idioma. Aquesta guia es revisarà amb la primera instal·lació en un centre.
Demaneu-lo ara, proveu-lo amb calma aquest curs i comenceu el setembre amb tot a punt.
La demostració s'obre al navegador, sense registre ni clau: tries un rol i ho toques tot en cinc minuts. És un institut sencer amb noms inventats, i el que hi canviïs es queda al teu ordinador.
S'ha obert el teu correu amb tot a punt: només cal enviar-lo. Si no s'ha obert, copia la petició i envia-la a .